NutriClínica Doctora Costa << Recomanats del mes

Això de beure alcohol amb moderació

 

A l'època de calor, i més durant els dies de vacances, les begudes alcohòliques solen ser més consumides que en altres moments de l'any. I ens veiem obligats, amb aquesta publicació, a fer una reflexió al respecte: fins a quin punt es considera que es beu alcohol (encara que es tracti de només de vi i cervesa) "amb moderació"? I aquest beure "amb moderació", ¿té implicacions per la nostra salut a mig i llarg termini?

La qüestió és que beure "amb moderació" depèn de la subjectivitat personal. És a dir, a dia d'avui no hi ha una mesura precisa del que significa "amb moderació". I això, de primeres, comporta una gran problemàtica: la mala interpretació del concepte "amb moderació" pot portar uns perjudicis per la nostra salut. Perquè, pel que s'ha observat, no hi ha un límit per sota del qual no hi hagi uns riscos. I davant aquest efecte de l'alcohol sobre el nostre cos, el millor que es pot fer (encara que sembli extremista) és no beure begudes alcohòliques, ni de forma habitual ni puntualment.  
 
Les begudes de baixa graduació alcohòlica estan molt arrelades a la nostra societat i cultura gastronòmica. I és que la indústria dedicada a la seva producció i comercialització ha tingut i té molts diners i recursos per a fer-ne publicitat, per finançar informes i estudis científics; i a més, per pagar notes de premsa per aconseguir que el missatge que arribi als potencials consumidors sigui que "beure'n (amb moderació) és bo (per a la salut)". I bé se n'han encarregat d'això, pagant a les administracions i a certes societats científiques (les que se suposa que vetllen per la salut de la població) perquè facin arribar aquest missatge complaent a través de les seves recomanacions dietètiques. Per confirmar-ho, només cal observar la Piràmide de la Hidratació Saludable i la seva guia de l'any 2008, elaborada per la Societat Española de Nutrició Comunitària, on figura el missatge que "el seu consum moderat ha demostrat beneficis en adults sans", a la part inferior de la piràmide. Fet xocant, per la mentalitat d'un professional de la salut, que mai de tots els mais hauria d'emfatitzar públicament els possibles avantatges d'un consum moderat d'aquestes begudes alcohòliques, perquè estaria donant un missatge perillós, equívoc i, alhora molt ambigu (pel què abans s'ha comentat). I un altre exemple és la Piràmide de l'Alimentació Saludable i la seva guia, del 2004, concebuda per aquesta mateixa societat científica, on col·locaven el vi i la cervesa amb un consum de freqüència diària, sota l'al·legació de "consum opcional i moderat en adults". De fet, a la guia hi figura el següent escrit, a la pàgina 18: "Les begudes fermentades, com el vi, la cervesa, el cava o la sidra, poden consumir-se amb moderació i ha de ser una opció personal i responsable. El consum moderat de vi i cervesa -i  d'altres begudes fermentades de baixa graduació alcohòlica (sidra i cava)- disminueix el risc cardiovascular i protegeix d'algunes altres malalties." I posen el concepte de "amb moderació" indicant que "no s'ha de sobrepassar les 2-3 unitats al dia en homes, i una mica menys (1-1,5 unitats) en dones. 1 unitat = 1 copa de vi (80-100 mL), ó 1 botella de cervesa (200 mL)." I, a la Piràmide de l'Alimentació Saludable de l'any 2015, elaborada per aquesta mateixa societat científica, la freqüència s'ha desplaçat a un "consum opcional, ocasional, moderat i responsable en adults", al mateix nivell que els productes ultraprocessats (ja no a diari). Però, amb una gran fal·làcia si s'observa la guia al respecte, a la seva pàgina 33: "La SENC recomana -en el context d'una alimentació equilibrada mediterrània- el consum de màxim de 1-1,5 racions/dia de begudes alcohòliques en dones, i de 2-2,5 racions/dia en homes adults." Preguntem-nos què hi ha al darrera d'aquestes recomanacions: interessos econòmics? 
 
Actualment, tots els missatges que vinculen l'alcohol amb la salut han de ser fets amb prudència i escepticisme. Recentment, s'ha publicat un metanàlisi (és a dir, un recull de centenars d'articles científics) que conclou que un consum considerat com a moderat (per sobre d'una ració al dia) té relació amb diversos tipus de càncer (orofaringi, esofàgic, colorrectal, fetge i de mama). No se sap encara quins mecanismes bioquímics són la base d'aquesta relació, però se sap que sí que repercuteix sobre aquesta patologia crònica i mortal. 
 
El fet és que tenim una Encuesta Nacional de Salud de España 2011/12, que és la més recent, que ens indica que el 13% de la població beu a diari. I que el 38% ho fa com a mínim 1 vegada a la setmana. A nivell autonòmic en tenim una de més recent: l'ESCA, del 2015, que indica que:
 
· el 3,8% de la població catalana de 15 anys i més fa un consum de risc d'alcohol. I el col·lectiu d'homes de 15 a 24 anys és el que en fa un major consum, 
 
· que el 61,9% de la població catalana és un consumidor d'alcohol de baix risc,
 
· només un 34,4% de la població catalana no consumeix cap begudes alcohòliques. 
 
Si caracteritzem amb dades "bastant fines" quin és el perfil de "consumidor diari" de begudes alcohòliques, segons dades extretes de l'Informe 2015 sobre el consum de substàncies psicoactives a l'àmbit laboral a Espanya, fet per l'Observatori Espanyol de la Droga i les Toxicomanies, és el de:
 
· un home major de 45 anys,
 
· sense estudis, o bé amb estudis primaris o secundaris,
 
· indistintament de si treballa o està a l'atur,
 
· principalment que es dedica a tasques o treballs manuals,
 
· bàsicament dins els sectors de la construcció, de l'agricultura, pesca, ramaderia i mineria,
 
· que preferentment fa una jornada partida (treballa matins i tardes), o bé fa torns de nit,
 
I, segons aquest mateix informe, el perfil del "consumidor de risc" sol ser més l'home solter, de menys de 25 anys, sense estudis o amb estudis primaris/secundaris.
 
Quan es diu que s'és "consumidor de risc" significa que es poden arribar a prendre més de 28 UBE (és a dir, "Unitats de Beguda Estàndard") al llarg de la setmana. O bé, més de 5 UBE a una mateixa ocasió (seguides o en un interval de 2 hores). S'entén per UBE a una canya de cervesa, una mitjana de cervesa o una copa de vi, i similars.
 
El consumidor de risc d'alcohol no es pot tractar com un "malalt alcohòlic", però ho pot arribar a ser amb el temps. I, superades aquestes dosis límit d'UBE indicades, i les seves equivalents en begudes alcohòliques d'alta graduació, hi ha molts números de patir alguna malaltia associada al consum d'alcohol. De fet, el risc de tenir-la, superats aquests límits, es multiplica per 2.  
 
I, sí, l'alcohol està considerat com una droga àmpliament consumida i acceptada socialment (com també ho és el tabac). Però és una droga!, per més acceptació social que tingui. I, per tant, consumir begudes alcohòliques, siguin les que siguin, s'ha de considerar com un "hàbit tòxic".  
 
Referent a les malalties que poden derivar d'una ingesta excessiva de begudes alcohòliques, tenim un informe de l'Organització Mundial de la Salut, de l'any 2014, sobre Consum d'alcohol i Salut en el món, on es categoritza l'alcohol com:
 
· teratogènic, neurotòxic, addictiu, immunosupressor, carcinogènic, i que incrementa el risc de mort.
 
· una substància psicoactiva capaç de generar dependència.
 
· els perjudicis relacionats amb el seu consum depenen del volum ingerit i del patró de consum (freqüència), i també de la qualitat d'aquest alcohol (tot i que més rarament, aquest factor).
 
· el consum de begudes alcohòliques està al darrera de més de 200 malalties i lesions: cirrosi hepàtica, alguns tipus de càncer, malalties cardiovasculars, traumatismes derivats de la violència i dels accidents de trànsit, i, clar, suïcidis també. Actualment, arreu del món, es poden atribuir més de 3,3 milions de morts degudes al consum excessiu d'alcohol. Això representa un 5,9% de totes les morts anuals arreu del món.
 
· suposa una càrrega social i econòmica per la societat. 
 
El cert és que l'efecte protector del consum moderat d'alcohol només és observable per la malaltia isquèmica; que és un dels molts tipus de malaltia cardiovascular. La publicitat s'ha recolzat massa en els beneficis cardioprotectors, anticancerígens, antiinflamatoris i antioxidants de dos pigments: quercetina i resveratrol, tot sabent que al vi blanc (i també a la cervesa, sidra i cava) són molt més escassos. Però, generalitzant, segur es venen millor.   
 
Arribats a aquest punt, i després d'haver escoltat totes aquestes dades, ¿com és que es diu que és beneficiós prendre's una copeta de vi o cervesa per dinar i una per sopar? Qui vol respondre-ho... 
 
Dra. Anna Costa Corredor
Nutricionista • NutriClínica Doctora Costa