Jaume Fàbrega << Recomanats del mes

Comportar-se a taula: convidar i compartir

 

A taula, en àpats formals, i fins entre amics, veiem escenes lamentables: gent que usa el telèfon mòbil, d’altres que no serveixen vi, o no pensen en els altres o, simplement, que no saben seure o agafar els coberts correctament. I això no té res a veure amb la classe social, sinó amb l’educació.

En totes les cultures, antigues i actuals, el convit -l’àgape, menjar en comunitat dels primers cristians-, el fet de compartir els aliments, és un acte gairebé sagrat, nucli de l’amistat i fins de la convivència social. Francesc Eiximenis, el gran escriptor gironí del segle XIV, ho fa avinent en afirmar que “convidar o ser convidat és senyal de gran amistat”, mostrant el paper cohesionador de la litúrgia de l’àpat.

Els innombrables banquets de noces i festes  reials a l’obra de Joanot Martorell, el "Tirant Lo Blanc" -la millor novel·la del món segons Cervantes-, són fonamentals per entendre, entre línies o directament, els codis d’una societat. No és estrany que les religions, amb les seves normes i tabús, però també amb la seva simbologia (sàbat jueu, Eucaristia cristiana, Ramadà i Aid el kbir musulmà, etc.), hagin entrat en aquest terreny privilegiat del menjar i la convivència a taula.

Des de l’antic Egipte, s’han redactat codis i normes de conducta a taula -com les Instruccions de Ptahhotep, 2.500 aC.-, o diverses tauletes mesopotàmiques, passant per la Xina, el món clàssic, la civilització islàmica i l’Edat Mitjana, amb textos de Castella (Alfons X el Savi), i llibres sobre el tema a Itàlia, Alemanya, França i, sobretot a la Corona de Catalunya-Aragó, amb la fonamental aportació de Francesc Eiximenis. A "Com usar bé de beure e menjar" (editat abans -1923-  amb el títol de "Normes de bona criança"), extret del "Terç del Cristià", li escau dir que un codi de simples bones maneres és també, per les seves conseqüències, un codi de caràcter moral. Aquestes normes, centrant-nos en els clàssics, expressen l’amistat, el convit, el gènere o la preeminència social- i en les normes de prendre els aliments i de beure pròpiament dites, a fi de no fer, com diu Eiximenis, cap “vilania”, tot seguint les normes del “comport” -una bonica paraula que significa comportament cívic i amb formes adequades a taula-.

Saber menjar, doncs, és saber conviure. Sabem menjar ara? Després de la inflació de les “normas de buena conducta” imposades per l’escola franquista és lògic que les normes es flexibilitzessin. Però tothom convindrà, que ara hem arribat a una falta de normes que és nociva per la convivència. La gent, en general, no sap menjar i ignora algunes de les normes bàsiques (quanta gent es fica el ganivet a la boca?) de com comportar-se a taula. I tot i que ara s’ha resolt el tema del tabac, queda pendent el dels telèfons mòbils, que no deixa de ser enutjós -estic parlant d’àpats formals, és clar-. Però les normes, com diuen els antropòlegs i els sociòlegs, no són una bajanada, sinó in índex de civilització.

No deixa de ser sorprenent que Catalunya, que ha tingut el text més important d’Europa sobre comport i bones maneres (el citat anteriorment de Francesc Eiximenis), ara sigui un poble força mal educat.

Jaume Fàbrega
Gastrònom · Historiador · Escriptor

Bloc Gastronomia Catalana 
Catalan Cooking
Facebook Jaume Fàbrega
Bloc Bona Vida