NutriClínica Doctora Costa << Recomanats del mes

El marketing de les dietes miracle

 
En aquest article detallarem el per què les "dietes" que se solen iniciar (amb molt bones intencions, i amb molta motivació, al menys al principi) se solen deixar de banda després de relativament poc temps iniciar-les. De fet, els números "canten" per si sols: segons una enquesta feta per la SEEDO (Societat Espanyola per l'Estudi de l'Obesitat), només entre un 5 i un 10% de qui ha iniciat una "dieta miracle" per perdre pes, ho aconsegueix. El 81% de la població espanyola que ha iniciat una dieta d'aquestes característiques ha acabat fracassant en l'intent.
 
Per tant, per ajudar a que els fracassos no siguin tant alts (i per fer una reflexió constructiva de la situació i no destructiva), farem una mena d'"autòpsia" del que caracteritza a aquesta mena d'opcions dietètiques, de les que corren habitualment per les revistes, de les que aconsellen certs llibres, ens exposen certes webs i blogs d'Internet, se'ns recomanen per les xarxes socials, o bé que promouen per part de certs centres de dietètica i d'estètica. Parlarem de quins són els aspectes claus que fa que, al final, es fracassi amb elles; i que els resultats a mig termini puguin ser, inclús, més nefasts que els inicials. Per tant, us donaré eines perquè pugueu identificar si la dieta que es té al davant entra, o no, dins el catàleg de "dieta miracle", per a poder-la refusar ja des d'un inici.
 
Per saber-ho, si podem respondre amb un "sí" a tant sols una pregunta d'aquestes, ja tenim a davant una opció dietètica que no ens interessa seguir:
 
1) Es promet una pèrdua de pes sobtada en molt poc temps.
 
Ens trobem davant una dieta que ens fa ingerir calòricament menys d’uns mínims necessaris. I això implica tot un seguit de conseqüències fisiològiques. Si la nostra ingesta calòrica a través de la dieta no cobreix la despesa energètica basal (la mínima per a mantenir el batec cardíac, la respiració, la tensió arterial, la transmissió de la informació nerviosa i el manteniment de la temperatura corporal), això arriba a ser un gran inconvenient pel funcionament del nostre cos.
 
Què passa realment? Si comencem a restringir significativament la ingesta de quilocalories, el nostre organisme detecta que hem iniciat una espècia de "període de fam", i ell comença a activar mecanismes d'estalvi energètic. És el que s'anomena "termogènesis adaptativa": per fer el mateix del nostre dia a dia, es gasta menys energèticament. Això passa quan seguim una dieta per sota de les 1.200 Kcal, o bé fem un dejuni puntual o més sostingut. Amb aquesta ingesta calòrica, en principi, no podem assegurar que les racions consumides d’aliments ens aportin els macro i micronutrients necessaris per a cobrir els nostres requeriments diaris. Això què suposa? Que, en general, no aportem al nostre cos els hidrats de carboni, proteïnes, greixos, vitamines i minerals suficients. I ell comença a engegar rutes metabòliques alternatives a les considerades idònies, per a poder tenir a totes i cadascuna de les nostres cèl·lules “alimentades”.
 
I el resultat és:
 
· una pèrdua alarmant de la nostra massa muscular; tant de múscul esquelètic (el lligat als ossos) com el visceral (el que forma part dels nostres òrgans).
 
· i de l’aigua corporal total, tant la intra com de l’extracel·lular,

· i, a canvi d'aquestes pèrdues de múscul i aigua, el nostre cos "reaccionar" generant massa grassa (és a dir, en comptes de disminuir-la, s'acaba incrementant gradualment). Per què? Perquè si no se li dóna "combustible" al nostre cos, ell se l'ha de "fabricar".
 
Això és el que el nostre cos té imprès fer genèticament si no se li dóna un mínim necessari per funcionar. I no ho podem canviar.
 
2) S'usen mètodes de restricció i exclusió alimentària, molt sever, o poc convencionals.
 
Moltes de les dietes que corren (i de fet és una cosa que també tenim interioritzat al nostre cap, perquè ho hem sentit moltes vegades), indiquen que "hem d'ingerir poques quilocalories si volem perdre pes. I que, com més diferència hi hagi entre el què gastem calòricament i el què ingerim cada dia, més ràpid baixarem de pes". Emparant-se en aquesta premissa, aquestes opcions dietètiques:
 
· ens fan menjar poques quantitats i poques vegades al dia,
 
· ens indiquen que, al dinar i sopar, millor que mengem en plat de postres, perquè ens doni la sensació visual de menjar suficient,
 
· o que només ens permeten menjar certes verdures/hortalisses i fruites (inclús molt selectives), en forma de batuts i sucs "desintoxicants", o sopes "depuratives",
 
· o bé, plat d'amanida o de verdura bullida o al vapor, amb el tall de carn o de peix i ous, i alguna fruita, o iogurt, i tot descremat.
 
· ens eliminen o exclouen la resta d'aliments, per indicació de que són molt densos calòricament i no tenen cabuda en aquesta "dieta". És a dir que, de primeres, ens prohibeixen menjar pasta, arròs, llegums, patata i el moniato. I si ens permeten menjar pa, i només a l'esmorzar, ben poca quantitat, i en format de torradetes i biscotes.
 
· ens restringeixen també l'ús de l'oli, i de poder menjar fruits de closca, olives, i llavors oleaginoses, que ens indiquen que tenen un "relatiu" contingut de greixos. I, òbviament, ni olorar la brioixeria, galetes, xocolata, snacks, ni mantega ni margarina.  
 
I com a resultat: passem molta gana (fisiològica), se'ns genera ansietat i apetència emocional per menjar la resta coses que estan "prohibides" amb aquesta dieta. Seriosament, si se'ns prescriu, o se'ns posa al davant una "dieta" amb aquestes limitacions, millor que sortim cames ajudeu-me, o que girem pàgina.
 
Altres dietes, a més de les restriccions dietètiques i calòriques indiquen que:
 
· s'ha d'anar tot el dia amb una faixa reductora posada,
 
· que són necessàries fer injeccions al teixit adipós (fer massoteràpia), o drenatges limfàtics, per ajudar a reduir la massa grassa,
 
· que hem de substituir dinars i sopars per batuts i barretes,
 
· o que ens hem de prendre pastilletes, per tenir menys gana, per no absorbir tots els greixos i sucres que ingerim; o bé diürètics o complementació vitamínico-mineral.
 
· i moltes altres coses "surrealistes".
 
 
3) Són patrocinades per personatges famosos.
 
Si ens trobem al davant d'una dieta publicitada per algun famós/a, perquè ha escrit el llibre de la seva experiència personal, o bé indica que l'ha seguit i s'ha aprimat molt... millor que passem pàgina:
 
· li han pagat un munt de diners,
 
· o bé sap que serà el millor tema d'un nou "best seller", pel que és conegut/da la "celebrity", i que en farà molts diners. I molt segurament ni l'ha escrit ella o ell, ni res del que s'hi escriu és real. Simplement, una font d'entrada de diners assegurada.
 
 
4) Sonen massa bé per ser veritat.
 
Si sona massa bé el que es promet, no cal ni començar aquella dieta. Si et diuen:
 
· només és per seguir-la durant X dies o setmanes, i amb això perdràs tants quilos.
 
· et sentiràs més jove, més vigorós/a,
 
· no cal que facis ni exercici físic per ajudar-hi,
 
· no et suposarà cap esforç seguir-la,
 
· et portem, inclús, el menjar a casa, els plats dels menús fets,
 
· et venen productes per seguir-la: batuts, barretes, pols per a reconstituir en sopes i cremes de verdures o truites, etc. I et venen els suplements vitamínico-minerals.
 
 
Cal realment, passar per tot això? És millor proposar-se objectius i petits canvis alimentaris que siguin sostenibles en el temps. Proposar-se actituds alimentàries que siguin realistes de dur a terme, i que no perjudiquin la nostra salut física ni mental.
  
Perquè el que cal fer, quan l'objectiu és aprimar-se, és que la "dieta" formi part de la quotidianitat. La "dieta" (o, més ben dit, la "pauta d'alimentació") implica un estil de vida. Per res ha de ser un pedaç temporal per baixar pes. Sinó que al llarg de la vida s'ha de portar impresa aquesta manera adequada, suficient, saludable i coherent d'alimentar-se.  

Dra. Anna Costa Corredor
Nutricionista • NutriClínica Doctora Costa