NutriClínica Doctora Costa << Recomanats del mes

El millor és 'no posar-se a dieta'

 

Tenim ja la calor completament a sobre! L'estiu ja ha arribat! I la imatge que solem tenir d'aquesta estació de l'any és la de poder gaudir d'uns quants dies a la platja front el mar, per estirar-nos com sargantanes sota el solet, i nadar quan no puguem aguantar més. Però, mentre aquest anhel arriba, també ho fa un temor enfrontat: certes parts del cos queden més al descobert i pot amoïnar molt si la imatge corporal no satisfà del tot. Sovint aquí inicia la necessitat de posar-se a dieta. Però això de "posar-se a dieta", ¿què vol dir? Parlem-ne!  

Per gran part de la població, el concepte de "posar-se a dieta" és buscar i seguir una opció dietètica "de xoc" perquè, en molt poc temps, es puguin perdre els quilograms guanyats durant els mesos d'hivern. I, en el fons, erròniament es tradueix, a grans trets, en:

• excloure moltíssims aliments que, realment, han d'estar més que presents a una pauta d'alimentació adequada, 

• estar passant gana tot el dia, 

• estar sotmès en perpetu sacrifici conscient, 

i tot per perdre quants més quilograms millor a la bàscula, en el mínim temps. Que dietes desintoxicants o depuratives, que la dieta tal i qual amb nom i cognom, que tal sistema d'aprimament de la marca X. Aquests dies obrim revistes, mirem l'aparador de la farmàcia, anem a l'herboristeria de torn, o fem una cerca per Internet, i observarem opcions dietètiques i sistemes d'aprimament arreu. I, ¿per què?, perquè saben que és el que demana la població; que aquestes són les circumstàncies de molts i moltes, quan ens atansem cap a l'estiu, i que poden muntar un bon negoci.

L'any 2011 es va publicar un document relatiu a les "Recomanacions nutricionals basades en l'evidència científica per a la prevenció i el tractament del sobrepès i obesitat en adults", elaborat per 11 societats científiques i mèdiques dins l'especialitat d'endocrinologia, nutrició, dietètica i alimentació, on es llisten  els riscos o efectes secundaris de seguir un tractament dietètic inadequat per a l'obesitat. I que són els següents:

• originar situacions de desnutrició o de dèficit de diferents tipus de micronutrients (principalment vitamines i oligoelements). Tot això derivat de l'exclusió sistemàtica i errònia d'aliments que són bàsics que formin part d'una dieta equilibrada i saludable,

• empitjorar el risc cardiovascular,

• afavorir el desenvolupament de trastorns de la conducta alimentària d'enorme gravetat i pitjor pronòstic que pròpiament el sobrepès i l'obesitat (per exemple, anorèxia nerviosa, bulímia nerviosa, ortorèxia, etc.).

• transmetre conceptes erronis sobre l'obesitat i el seu tractament, pel seguiment erroni de mites i falses creences que circulen (que s'han escoltat o llegit), estant-se convençut/da de que són encertats.

• fomentar constantment un sentit de frustració (per la no pèrdua de pes desitjada), i de culpabilitat (per haver-se excedit en un àpat determinat i que això pugui repercutir en l'objectiu de pèrdua de pes). Emocions que afecten molt negativament a l'estat psicològic,

• i, per últim, induir canvis en el metabolisme energètic que produeixin estats de "resistència" a la pèrdua de pes, derivat del seguiment de successives dietes massa restrictives calòricament i desequilibrades des del punt de vista nutricional.   

Llavors, si no cal ni es desitja anar cap a aquesta direcció, ¿què s'hauria de fer? Doncs, "no posar-se a dieta". Això pot semblar "xocant", però és el que realment ens tocaria: "no posar-se a dieta"! 

Tornem-hi: ¿això què vol dir? Que l'objectiu hauria de ser buscar condicionants mesurables, factibles, palpables al dia a dia, i plausibles, que permetin poder "saltar" (o si es pot, eliminar) tots aquells obstacles que fan que la nostra alimentació sigui inadequada i poc saludable. 

A aquests condicionants els hem de denominar "hàbits alimentaris" i "conductes alimentàries". I serà el seguiment d'aquests comportaments adequats a nivell alimentari els que ens portaran cap als resultats que desitgem. Perquè pensar que la pèrdua de pes és el nostre l'objectiu, és totalment incorrecte. La pèrdua de pes és un simple resultat més, com ho són molts altres. Si s'integren a la pauta d'alimentació (i més considerant que es pateix un excés de pes) són els que permetran:      

• disminuir massa grassa corporal preservant al màxim la massa magra,

• mantenir el pes perdut i prevenir futurs guanys substancials de pes,

• que la pauta d'alimentació que s'iniciï es pugui seguir durant un període molt perllongat de temps (és a dir, tota la vida),

• desterrar falses creences, mites alimentaris i qualsevol conducta alimentària equivocada,

• que l'alimentació aplicada pugui ser categoritzada de "cardioprotectora" (és a dir que permeti disminuir el risc cardiovascular), i de prevenció de diverses malalties lligades a dèficits nutricionals i/o alteracions fisiològiques associades a un excés de pes, 

• una millora psicològica, per increment de l'autoestima (derivada d'una millora de la imatge corporal),

• augmentar la qualitat de vida i la capacitat funcional (molt sovint disminuïdes si es pateix obesitat).  

I ¿què ens cal per iniciar tot això suggerit? Asseure'ns, agafar paper i bolígraf, i destinar un temps suficient per a reflexionar sobre quines influències negatives té la nostra alimentació, per passar a llistar-les:

• falta de temps per cuinar,

• no es té habilitat per cuinar, ni tampoc agrada cuinar,

• falta de  temps per anar a comprar i tenir disponibles els aliments considerats bàsics per la setmana,

• cada dia es fa un àpat fora de casa, per motius d'horaris i tasques laborals,

• no agraden molt les verdures/hortalisses, ni les fruites, ni les llegums, i solen ser aliments omesos o poc presents a la dieta,

• s'és molt selectiu amb els aliments (pocs agraden), i al final s'acaba menjant de forma monòtona,

• es fa ús cada dia de plats preparats, i de molts productes ultraprocessats,

• abunden a diari les begudes ensucrades,

• no es tenen nocions bàsiques sobre quins aliments han d'estar presents a la dieta de forma adequada, 

• existeix una mala relació entre l'estat anímic i els aliments, i s'acaben utilitzant els aliments per compensar emocions negatives bastant sovint, 

Tens alguna altra influència negativa per a afegir a la llista? 

Ara toca buscar una o diverses solucions per cada influència negativa. Com ho veus? El primer pas ja està fet: has realitzat un diagnòstic dels factores que condicionen la teva alimentació! 

Continua el procés fent una ullada a aquest article. I si consideres que requereixes d'ajuda, no dubtis en sol·licitar l'assessorament d'un/a Dietista-Nutricionista.

Dóna per segur que "saltant" tots aquests obstacles de forma adequada i coherent, això acabarà repercutint positivament a la teva salut.   

Dra. Anna Costa Corredor
Nutricionista • NutriClínica Doctora Costa