NutriClínica Doctora Costa << Recomanats del mes

El rerefons del mític 'pes ideal'

 

Sota quina o quines referències consideres que el teu pes podria ser excedent? Per una banda, bé saps que el patró estètic ha anat variant al llarg de les diferents dècades (i no només al llarg dels segles); i, tot i que ens deixem influir per ell, és alhora molt polèmic. Per la seva banda, per certes pàgines d'Internet, o en llibres, corren calculadores online i taules, per a poder determinar si el teu pes s'ajusta a un valor absolut considerat idoni o ideal. Què passa si un/a es pesa a la bàscula i observa que el seu pes ni de bon tros s'hi assembla? Que li sobren uns 5 a 10 kg? A resultes, un/a comença a obsessionar-se que cal posar-se "a dieta".  

Compte! Primer cal que et preguntis d'on surten aquestes taules de "pes ideal", o bé d'on prové la base de dades que et fa aquest càlcul. Una part d'aquestes taules prenen com a referència les taules al seu moment dissenyades per la Metropolitan Life Insurance Company. Generades fa més de mig segle (als anys 50), davant la necessitat d’establir una relació entre el pes i el risc de mortalitat a causa de certes malalties (les associades amb l’obesitat: hipertensió arterial, dislipèmies, diabetis mellitus tipus 2, malalties cerebro/cardiovasculars, i càncer, entre altres). En un inici els indiquen com "taules de pes ideal", però davant certes polèmiques generades, ho canvien posteriorment a "taules de pes desitjable"; tot i que no quedà exempt de crítiques. Es considerava el pes corporal en base a paràmetres com el sexe, l'altura i la complexió física i permetien esbrinar el risc d'emmalaltir per a pagar una taxa que cobrís el servei sanitari d'aquell moment. 

Però la societat occidental és ara més obesogènica... Ara també tenim un patró  estètic diferent del de llavors, de fa més de 50-60 anys. Llavors, ¿ens serveixen unes taules que, a més no tenen en compte la composició corporal? Que només tenen en compte tres paràmetres poc definits sobre les característiques individuals de cadascú? Realment no.  

Per la seva banda, l'OMS (Organització Mundial de la Salut) va encunyar un nou paràmetre antropomètric, l'IMC, índex de massa corporal. Un paràmetre que simplement es calcula fent la divisió entre el pes (expressat en Kg) i l'altura al quadrat, expressada en metres. I es divergí en diversos rangs.

Van passar els anys, i les societats i organismes mèdico-científics han estat observant que aquest concepte d'IMC, com a indicador de l'estat nutricional i de patir comorbilitats, és completament erroni; pel fet que, en estudis clínics i epidemiològics, el rang de pesos dins el qual es pot considerar el concepte de “pes saludable” (el que ajuda a conservar la salut, i amb el qual un s'hi sent bé tant fisiològicament com psicològicament) és realment molt més ampli del què es pensa, i no un rang tan ben acotat. 

Si un/a observa que el seu IMC està entre els valors de 18,5 i 24,9 kg/m², llavors hauria de considerar que el seu pes és saludable, perquè entraria dins el rang de normopès. Si és superior a 25 kg/m² ja tindria sobrepès; i si encara és superior, a 30 kg/m², llavors ja s'hauria de considerar que està obès, amb grau I, II o III. Dit d'altra manera, en base a aquest paràmetre antropomètric, tothom que tingués un IMC > 24,9 kg/m² caldria que es posés "a dieta". Doncs, pot passar que això sigui completament erroni! 

A dia d'avui són diversos estudis que han demostrat que ser "obès/a" no significa tenir un risc incrementat de patir malalties cardiovasculars. Hi participen molts altres factors individuals. També s'ha observat que una persona amb una massa muscular superior a l'estàndard, pot emmarcar-se dins el rang corresponent al sobrepès (IMC ≥ 25 kg/m²); inclús dins un estat nutricional d'IMC propi d'obesitat (> 30 kg/m²), si practica culturisme o fitness. I, alhora, està mantenint una massa grassa considerada acceptable, dins el rang saludable, o bé per sota, a l'hora que cuida molt bé la seva alimentació. Llavors, en aquests casos, aquella persona té un pes excedent? Doncs, no!, des del punt de vista de composició corporal.    

I, a l'altre extrem, existeixen persones molt sedentàries, que si es calcula el seu IMC, ¿diríem que el seu pes és saludable? Si es posseeixen una massa muscular disminuïda i una massa grassa excedent (que es podria acumular majoritàriament a nivell abdominal), la seva dieta dista de ser la més adequada, i a més es cultiva certs hàbits "tòxics" (tabaquisme i alcoholisme), el conjunt predisposa a un major risc de patir patologies o alteracions fisiològiques de les anteriorment esmentades.

Intenta ser realista! El teu pes saludable és aquell que t’ha de proporcionar benestar físic i psíquic. És a dir, permetre’t no patir cap alteració fisiològica, ni deficiència nutricional, ni tampoc cap un trastorn de la conducta alimentària. I, en cas de patir alguna malaltia o trastorn fisiològic, el pes saludable no ha d'incidir en desnutrició. 

Si consideres que el teu pes és excedent, pren com a referència paràmetres antropomètrics fiables: la teva massa grassa; que es pot mesurar si és excessiva, o no, respecte el que et correspondria per sexe i edat, fent ús de tècniques objectives, com la "bioimpedància mèdica". En cas que estigui per sobre de l'acceptable, proposa't un objectiu coherent de canvis del teu estil de vida, que et permeti anar disminuint el teu pes corporal en un 5-10% durant un període de temps perllongat (s’estima d'uns 6 a 12 mesos); que impliqui un bons hàbits alimentaris, el seguiment d'una pauta d’alimentació saludable i adequada a les teves necessitats, i la pràctica d'exercici físic regular adaptat a la teva condició física.

Està clar que el concepte de "pes ideal" està reeixit per les "dietes miracle", i per molts negocis que hi ha al darrera: la indústria de la cosmètica, dels productes farmacèutics, la cirurgia plàstica, pels instituts d'estètica, per les herbodietètiques i les teràpies alternatives, i per un llarg etcètera. Ja ho declarà, fa prop de 30 anys, Ancel Keys, al 1986. Ara queda més que claríssim, no?

En tot cas, recorda que no existeix absolutament res “ideal”. Tots som diferents, en tots els aspectes. I que ni tant sols el teu pes corporal és estable al llarg d'un mateix dia, ni al llarg de la setmana; i menys al llarg de la teva vida. Sobretot, objectivitat! El dubte te'l pot treure un Dietista-Nutricionista, fent les mesures antropomètriques oportunes!

Dra. Anna Costa Corredor
Nutricionista • NutriClínica Doctora Costa