Jaume Fàbrega << Recomanats del mes

Els aliments i el vi: fred, pluja i sol

 

La climatologia- el règim de pluges, freds, calor, les calamarsades-, com és ben sabut, influeix de forma notòria en els productes agrícoles o silvestres que mengem. Els pagesos sempre han estat uns grans meteoròlegs, ja que sempre han hagut d’estat atents a les inclemències del temps. La quantitat de dites populars sobre el temps i els seu avatars ho corrobora:”Aigua de gener, omple bótes i graner i la pica d’oli també”; “Segons sigui el gener, menjaràs el pa de l’any que ve”. “Febrer encaputxat, bona collita de blat”; l’aigua de febrer, sempre va bé”; “si el febrer no febreja, tot l’any bogeja”. “Si no podes pel març, no veremaràs”. “Abril gelat, coques de blat”, “si no vols menjar sopes tot l’estiu, sembra pèsols el mes d’ abril”…

Parlem de la vinya, doncs. La baixada sobtada de la temperatura que sol arribar a Catalunya el mes de gener o febrer, i a vegades al març, i fins i tot l’abril, no afecta de forma negativa les vinyes. De fet, és el contrari, es pot considerar beneficiós aquest canvi de temperatures perquè és una mena de sanejament natural de la terra i perquè evita malalties. Per afectar negativament, hauria de fer més fred del que és corrent i mantenir-se durant molts dies perquè els ceps es veiessin afectats, ja que la vinya pot aguantar fins a 10 graus sota zero. Pel que fa a la vinya, que l'escassetat de pluges no és preocupant  perquè, als mesos del fred, li queda recorregut i encara pot evolucionar bé.  En efecte, la vinya que, no ho oblidem, procedeix de l’Àsia Central- pot aguantar el sota zero abans que es glacin els vasos i això pugui afectar els borrons.
 
A més, cal considerar que els ceps quan es troben en temporada hivernal estan en repòs pel que fa al procés evolutiu de la planta. Podem fer extensiva aquesta explicació a totes les plantes de fulla caduca com les pomeres i presseguers i altres arbres fruiters que també amb el fred s’aprofiten del benefici del sanejament de la terra i de mantenir els insectes i les malalties a ratlla.

L’olivera també és una planta molt resistent. Hi ha qui opina que quan hi va haver el famós fred del 1956, a conseqüència del quals els pagesos de l’Empordà, el Pla de l’Estany, etc., varen talar pràcticament totes les oliveres, això va ser una mala pràctica, ja que aquest arbre, com la vinya, també és molt resistent i hagués tornat a rebrollar si no s’ hagués estat tan impacient.

Jo això ho vaig viure de primera mà: durant anys a casa ens vàrem escalfar amb les rabasses de les oliveres que varem arrencar, i és clar vàrem deixar de  fruir del nostre preciós oli d’oliva. Això va produir un greu sotrac en la nostra economia familiar, ja que teníem un trull on no solament fèiem oli per al nostre consum, sinó per tota la comarca. Se’m va encongir el cor veure com aquell trull, on hi havia passat les hores càlides dels mesos freds, es venia a pes, per les pedres de la mola, la tremuja, etc.

A part de la influència del fred, el seu contrari, la calor, també afecta les plantes agrícoles. La calor moderada estimula el creixement, i el sol rabiós fa madurar els fruits. I massa calor pot abrusar tota la planta.

I la pluja, és clar. La manca de pluges a l’ hivern,  no és preocupant per la vinya, per la seva capacitat per aguantar. La falta d'aigua, però, sí que pot afectar la collita de cereals com l'ordi i el blat, ja que després que se sembren,  pateixen els  contrastos de temperatures, i endarrereix el seu creixement. Com canta Raimon aquest és un país en què la pluja no sap ploure.

A l’estiu, l’aigua també afecta els fruiters i les hortalisses: massa poca, els pot malmetre, i massa pluja, quan els fruits ja estan quasi formats, també. A més la pluja dissipa el gust de la fruita. I ja no esmentem les pedregades i les calamarsades causants d’alguns dels majors danys contra les plantes comestibles, i particularment, les fruites!

El vent – i especialment “la tramuntana que espolsa el blat”, com versejava Fages de Climent, també pot tenir efectes desastrosos i, no cal dir, sobretot per a les hortalisses i també  per la fruita, que pot fer caure de l’arbre.

La qualitat final dels aliments que mengem, doncs, depèn de tots aquests factors i d’’altres, com el tipus de terra- humida, volcànica, àcida, sorrenca, etc., que afecta els fesols, les faves, els bolets, els tomàquets, els espàrrecs, la vinya, etc. La vinya, justament, amb les seves llargues arrels de fins a 30 m., és l’expressió del terreny que li dóna vida.

Tots plegats, massa aferrats a l’asfalt, sovint oblidem aquestes qüestions, i sobretot les suors, llàgrimes i patiments que els aliments que ens posem a la boca han costat al pagès.

Jaume Fàbrega
Gastrònom · Historiador · Escriptor