NutriClínica Doctora Costa << Recomanats del mes

Si m'aprimo, per on elimino la grassa?

 

No sé si t'ha passat alguna vegada pel cap aquest interrogant: ¿per on s'elimina la grassa quan t'aprimes? Sol preocupar més la conseqüència d'estar "a dieta" (les esperades pèrdues de pes), que el què passa a l'interior de l'organisme durant aquest procés. Ara és el moment de sortir de dubtes, llegint aquest article. No et farà cap mal saber-ho. Abans el contrari, perquè sabràs distingir si algunes coses que et venen poden arribar a ser un frau. 

Per quin o quins mecanismes fisiològics creus que s'elimina la grassa excedent, quan es redueix en 1, 5 ó 10 kg el pes corporal? Per:

• l'orina?

• la suor?

• les femtes?

• la respiració?

Per a respondre-ho, només podem emparar-nos en els principis de la Fisiologia Humana i la Bioquímica. Anem de desglossar diversos aspectes per a exposar-ho de la forma més simple possible.

Per començar, quan s'indica que es té grassa acumulada al nostre cos, predominantment és en forma d'unes molècules que s'anomenen "triacilglicèrid" (una molècula de glicerol, de 3 carbonis, que té unides tres molècules d'àcids grassos, de molts carbonis; generalment 16 o 18 C). I s'acumulen a dins unes cèl·lules específiques, els "adipòcits". Unes cèl·lules esfèriques, on aquests triacilglicèrids compactats formen una gran gota de greix que ocupa el seu interior. Els adipòcits solen estar presents formant part de la capa més interna de la nostra pell, la hipodermis (la seva presència és per fer una funció bàsicament aïllant en front de la temperatura ambiental). I també formen part del teixit que envolta les nostres visceres (fent de protecció i coixinet front qualsevol agressió externa que els pugui danyar). 

Abans de continuar, com a aclariment, quan tenim un pes excedent, per sobre del nostre pes saludable, bàsicament ens interessa eliminar la massa grassa que tenim de més (per sobre del rang acceptable que ens tocaria per edat i sexe). I hauríem d'assegurar que, en el procés d'aprimament, del 75 al 100% de la pèrdua de pes excedent correspongués a la reducció de la massa grassa (no pas un percentatge superior al 25% en massa lliure de grassa). 

Doncs bé, l'única manera de promoure una reducció de la grandària d'aquestes gotes de greix acumulades als adipòcits, és fent un balanç energètic negatiu sostingut en el temps, tenint en compte un adequat equilibri nutricional (és a dir, ingerint les quilocalories suficients provinents d'hidrats de carboni, proteïnes i greixos).  

Quan vagin baixant els nivells de glucosa en sang, i incrementin les nostres necessitats energètiques (en funció de l'activitat que estem fent al llarg del dia), la secreció de glucagó en sang (una hormona antagònica en funció a la insulina), ordenarà que aquestes molècules de triacilglicèrid (d'un glicerol que va unit a tres molècules molt llargues d'àcids grassos) es trenquin, per acció d'un enzim lipasa, i s'alliberin a continuació a la sang cadascuna d'aquestes unitats. 

Per la seva part, el glicerol es dirigirà al fetge, i en ell, cada 2 molècules de glicerol (de 3 carbonis cadascuna), s'uniran per formar una molècules de glucosa (que en té 6). Energèticament no és rentable, si volem utilitzar aquest glicerol com a font de glucosa. Però, aquesta poca glucosa generada estarà disponible a la sang, perquè les cèl·lules que la requereixin la puguin utilitzar per a obtenir la seva energia química durant uns instants. 

Per la seva part, els àcids grassos estaran circulant per la sang, units a una proteïna tipus albúmina (cal aquest tipus de transport, perquè els àcids grassos no són solubles en aigua, i la sang és un medi aquós). I a través de la sang es dirigiran a les cèl·lules musculars, perquè les incorporin al seu interior. I, a un seu orgànul, anomenat "mitocòndria" (que actua com a una fàbrica d'energia a la cèl·lula), se sotmeten a un seguit de reaccions químiques en cadena (que es coneixen com la "ß-oxidació dels àcids grassos"). En aquestes reaccions successives, i en presència d'oxigen, els àcids grassos de 16 i 18 C es van fragmentat en trossets de molècules de 2 carboni, d'una reacció química a una altra, per anar alliberant, molt poc a poc, energia química en cada reacció. Llavors, si tenim un àcid gras de 16 carbonis, aquest se sotmet a 7 reaccions químiques consecutives de ruptura, per generar 8 molècules de 2 carbonis, que s'anomenen "acetil-CoA", i 33 monedes energètiques o ATP que utilitza la cèl·lula muscular per a dur a terme les contraccions musculars.

I, llavors, què passa amb aquest acetil-CoA? Continua encara degradant-se més, entrant a un cicle de reaccions químiques, tècnicament anomenades "cicle de Krebs". I com a conseqüència d'aquesta nova cadena de reaccions, s'obté més energia química indirecta, i cada acetil-CoA de 2 carbonis se fragmenta en molècules d'1 C, en diòxid de carboni (CO2) i aigua (H2O).

Llavors, què ha passat? Els nostres greixos acumulats s'han degradat completament a un gas: diòxid de carboni, que de la cèl•lula muscular expulsa a la sang, i s'elimina a través de l'aire expirat pels pulmons. I, per la seva part, l'aigua metabòlica creada d'aquesta degradació d'àcids grassos, pot passar a la sang. 

Per tant, anant a contestar la pregunta de a través de quin mecanisme fisiològic s'expulsa la grassa, la resposta correcta seria:

a través de la respiració: el diòxid de carboni i, també, l'aigua metabòlica en forma de vapor d'aigua.

• també podria ser que l'aigua metabòlica s'excretés a través de l'orina o suor. Però compte! A través de l'orina no s'excreten els greixos com a tals. Si el ronyó elimina greix a través de l'orina, ja estem davant una alteració fisiològica i un mal funcionament renal.

• I si anem a detallar més, també s'elimina aigua metabòlica a través de les femtes. I els greixos directament, també s'eliminen a través de les femtes si considerem l'excreció biliar, amb les grasses emulsionades a l'intestí, i que no hem absorbit, i que han continuat el  tub digestiu cap avall. 

Ja sortint de l'àmbit de l'alimentació, al de les clíniques o centres d'estètica es promouen i venen tècniques d'estètica basades en l'ús d'ultrasons, crioteràpia, drenatge limfàtic i altres que pretenen "liquar" la grassa acumulada en zones localitzades i "mobilitzar" aquest líquid greixós per a eliminar-lo (a través d'on?). Són realment un frau i no es recolzen en cap evidència científica (per més bé que "maquillin" l'explicació de la tècnica). De què poden servir? Doncs, per a estimular la circulació sanguínia i la limfàtica, a través dels massatges, i tenir un moment de relax. Però, per res es reduirà el nombre d'adipòcits, ni el seu contingut greixós, ni es mobilitzarà aquest.  

I, per la part que els toca, si et volen vendre productes diürètics per a aprimar-te, oblida-te'n! Al mercat hi ha un bon arsenal d'infusions i càpsules d'herbes vàries (com extracte d'escarxofa, cua de cavall o te verd), amb un principi actiu lleugerament diürètic. Faran incrementar la diüresi (orinar més). Potser que, paral·lelament també actuïn amb cert efecte laxant, i per tant l'evacuï més. I, potser per aquests dos efectes d'eliminació de cert líquid corporal retingut, ens sentim "més desinflats" i amb un "ventre més pla". I a la bàscula, també podrem observar uns grams menys. Però per l'orina no s'eliminen greixos! Tingues-ho clar!

A la primavera, a l'entrada a la tardor (finalitzades les vacances d'estiu) i finalitzades les festes nadalenques són èpoques amb grans booms de productes i serveis vinculats amb el control de pes. Perquè si la societat ho demanda, se sap que amb aquests productes i serveis (fraudulents) es farà el gran negoci. No et deixis enganyar!

Dra. Anna Costa Corredor
Nutricionista • NutriClínica Doctora Costa