NutriClínica Doctora Costa << Recomendados del mes

Per aprimar-nos, ens cal comprar productes 'light'?

 

Tot i que ja sabem que la paraula "light" a l'etiquetatge d'un aliment ens indica que té "menys de..." algun aspecte diferencial que un altre producte homòleg convencional (és a dir, no "light"), no se sol tenir gens clar què amaga la indústria alimentària darrera d'aquesta tipologia d'aliments, amb el seu ànim d'incrementar vendes i d'aprofitar-se de l'actual "susceptibilitat" social pels aspectes estètics i de salut.

No fa molt que tenim els productes "light" al mercat. A Espanya aparegueren els anys 80, just quan es va començar a utilitzar la sacarina, com a ingredient acalòric de productes per a alimentació especial (dirigits a diabètics i per aprimament). A partir d'aquí, i donada la conscienciació creixent que certs nutrients són perjudicials per a la nostra salut, sorgeix l'auge comercial d'aquesta nova generació d'ultraprocessats i begudes que mostren, a la seva etiqueta, una al·legació nutricional diferencial. Però també altres com "baix en greix", "baix en sucres", "sense sucres afegits", "baix en calories", etc.    

La indústria alimentària sap que la paraula "light", ben grossa en un envàs, ens atrau moltíssim. Es compren perquè sembla que aquesta paraula ¿és sinònim de més saludable?, i d'un aliment que ¿no ens engreixa? Si ens ho pensem, ens estem autoenganyant. I, amb els seus missatges subliminals, ens enganyen. Sí!  Hem d'anar en compte, perquè per res "light" vol dir "sense". 

El Reglament (CE) 1924/2006 relatiu a les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments, permet utilitzar aquesta declaració de "light" en dos casos:

· a aliments amb un "contingut reduït de [nom del nutrient ]", o bé amb un "valor energètic reduït", quan s'ha dut a terme una reducció del contingut d'un o més nutrients (generalment sucres, greixos, greixos saturats, sal) o en quilocalories, si aquesta reducció és de, com a mínim, el 30% dels valors de referència establerts a la Directiva 90/496/CEE. Pel sodi (i actualment pel valor equivalent de sal) serà admissible una diferència del 25% a la baixa. 

· a aliments als quals s'afirmi que són "light/lite (lleuger)" quan compleixin les mateixes condicions que les establertes pel terme "contingut reduït". Però, en aquest cas, la declaració caldrà acompanyar-la per una indicació de la característica o característiques que fan que l'aliment es consideri "light" o "lite".  

Per tant, això significa que en aquest aliment no se li ha eliminat el seu contingut en quilocalories, ni de greixos, ni de sucres, ni de sal, sinó que en contenen; però una mica menys que altres presents al mercat. Per tant, també ens engreixen quan els consumim, i continua sent qüestionable el fet que siguin "més saludables" que els seus homòlegs convencionals. 

En aquesta mateixa normativa, per la seva banda, també deixa ben clar, al seu Annex, quines condicions han de complir, per la seva banda, els productes amb "baix contingut de [nom del nutrient ]" o "baix valor energètic" i els "sense aportació energètica" i els "sense [nom del nutrient ]", posant uns límits superiors.

Llavors, si "light" no és sinònim de "sense", ¿què ens ven la indústria alimentària? Per a crear aquesta nova categoria de productes, la indústria alimentària fa canvis a les formulacions: 

· el sucre de taula (la sucrosa) se sol substituir per endolcidors que aporten escàs o nul valor energètic, com són els poliols (xilitol, manitol, maltitol, sorbitol), o bé per endolcidors artificials (sacarina, ciclamat, aspartam, sucralosa, estèvia, etc.), i també per fructosa.

· els greixos se solen substituir per components "mimètics" (derivats d'hidrats de carboni i proteïnes) que simulen la textura d'un greix, però que no aguanten certes coccions. O bé, afegeixen a canvi components anomenats "substituts"; que són similars als greixos des del punt de vista químic i físic.

I, a més d'aquesta modificació de la formulació, per a assolir el que dicta la legislació, ¿què "ven" la indústria alimentària?: 

· estan comercialitzant racions o porcions de consum més petites que les pròpies de l'aliment convencional, per mostrar que la seva unitat de consum o porció de consum "light" aporta menys Kcal que la del producte no "light".

· per altra banda, perquè siguin igual, o més palatables que els convencionals, han hagut de canviar la formulació, afegint més sucres o més greixos (en funció de quin és el nutrient reduït), per atraure gustativament al consumidor, i que la nova formulació no li causi cap decepció.

· i, a més, en molts casos, no solen mostrar a l'etiquetatge el percentatge de reducció en quilocalories, ni el percentatge de reducció en el contingut del nutrient, respecte l'homòleg tradicional. Això dificulta la comparació a fer per part del consumidor. 

I, per tant, la pregunta clau, i que tots volem saber: ens convenen? La resposta és que si ens trobem amb un bon estat de salut i el nostre pes és el saludable, no ens cal consumir aquesta mena de productes. I si cal que limitem la nostra ingesta calòrica, de greixos i/o sucres i/o sal, per trastorn fisiològic o malaltia, tampoc són necessaris.

Si es compren pel control de pes, cal tenir present que la declaració de "light" no significa que tingui propietats d'aprimament, o que consumint-los perdrem pes. Tot el contrari, si s'abusa del seu consum, es pot produir un increment de pes. Si un consumidor es llegeix la informació de l'etiquetatge (en allò relatiu a la llista d'ingredients i la informació nutricional), acabarà entenent que la reducció calòrica o nutricional que s'ha realitzat és poca respecte a la del producte convencional. I que si consumeix el doble o el triple de producte "light" de la que prendria del producte convencional, hi acabarà perdent per l'excés fet del què volia evitar ingerint. 

Si ens volem adonar realment del que ens venen com a "light", el més factible és fer una comparació de les dues informacions nutricionals per porció o ració de consum (i no tant per cada 100 grams o 100 mL de producte). I observarem, sorprenentment, que la diferència no és gaire significativa, en funció de quin tipus de producte es tracti; i que, per tant, ens convé més escollir el convencional; també tenint en compte la relació qualitat/preu (en general els "light" són una mica més cars). 

I si realment ens interessa controlar la ingesta de certs "nutrients conflictius", com són els greixos saturats, el colesterol, els sucres i la sal, hauríem d'omplir la cistella de la compra amb: 

· verdures i hortalisses,

· fruites fresques i dessecades, 

· fruits de closca i llavors oleaginoses,

· oli d'oliva verge extra i olives,

· espècies i herbes aromàtiques,

· llegums seques i fresques, pasta integral i arròs integral,

· patates i altres tubercles,

· llet i derivats lactis tradicionals no ensucrats,

· peix i productes de la pesca, frescs o congelats o en conserves ben simples,

· ous,

· carns fresques i gens processades.

I llestos... I, a casa, preparar salses casolanes (per evitar les comercials), i controlar la quantitat de greixos afegits, encara que sigui amb oli d'oliva verge extra, afegint-lo amb moderació. I substituir part de la sal addicionada al moment de cuinar o a taula, per espècies i herbes aromàtiques, per suc de cítrics, all i julivert, i utilitzar brous casolans per "enriquir" certs plats. Finalment també controlar el tipus de tècniques culinàries que s'empren al llarg de la setmana, preferint aquelles que ajuden a controlar l'ús de greixos addicionats. Dins aquest grup podem cuinar fent saltats i afogats, al forn i a la papillota, a la planxa i brasa, fer ús del forn microones per coure, i al vapor o bullit.

Cal que no ens deixem enganyar i que siguem suficientment crítics sobre allò que ens convé menjar. Bàsicament necessitem, i ens interessa, començar a aplicar (o mantenir, en el seu cas) uns bons hàbits alimentaris, basant la nostra alimentació en productes frescos i molt poc processats; i res (o el mínim de mínims) de productes ultraprocessats, siguin els que siguin, sense atendre a cap al·legació nutricional.

Dra. Anna Costa Corredor
Nutricionista • NutriClínica Doctora Costa